Maria Antònia Massanet nació en Artà (Mallorca) en 1980.
Estudió Teoría de la Literatura y Literatura Comparada en la Universidad de Barcelona e hizo un máster en estudios de género. Es profesora de Poesía en el Aula de Escritores de Barcelona y profesora de Lengua y Literatura Catalana en un instituto de Cataluña.
Ha publicado: Aves de rebaño (Adia Edicions, 2019), Kiribati (Adia Edicions, 2015), Batec (Curbet Edicions, 2014), Latido (2014), El muelle del hueso (2012). En 2006 ganó el Art Jove con el libro Disseccions emocionals de poesía en catalán.

Compartimos aquí una secuencia poética tripartita de esta autora, enviada en forma bilingüe por nuestro corresponsal Carlos Vitale, que viene con fuerza para mojarnos hasta la masmédula.

Traducción de Carlos Vitale
MAREAS
I
aunque hendidas
de ira y devastación
si tenemos el privilegio
de ser las primeras
en ver el nuevo año
¿no debemos ser
también primeras
en la suma
de desapariciones?
I
tot i fendides
d’ira i devastació
si tenim el privilegi
de ser les primeres
en veure el nou any
no hem de ser
també primeres
en la suma
de desaparicions?
II
en el mismo mar
de nuestra derrota
embrutecidos por la mutilación
mendigando las sobras
que se digne a volver.
Restos de naufragios
para hacer el palacio de la decrepitud
sobre el cual erigir el reino
de la codicia más atroz
II
a la mateixa mar
de la nostra desfeta
embrutits per la mutilació
pidolant les deixalles
que es digni a tornar.
Restes de naufragis
per fer el palau de la decrepitud
sobre el qual erigir el regne
de la cobejança més atroç
III
humillados hasta la médula
doblegados hasta el espasmo
¿seguiremos, enlodados, besando los pies
de quien tanto nos ha desposeído?
III
humiliats fins a la medul·la
doblegats fins a l’espasme
seguirem, enllotats, besant els peus
de qui tant ens ha desposseït?

Vistos 462 total views